ruido de tijeras,
ruido de escaleras
que se acaban por bajar.
Mucho, mucho ruido,
tanto, tanto ruido.
Tanto ruido y al final...
Tanto ruido y al final...
Tanto ruido y al final
la soledad.
Marc Salicrú
dijous, 4 de març del 2010
Ruido
Mucho, mucho ruido,
ruido de tijeras,
ruido de escaleras
que se acaban por bajar.
Mucho, mucho ruido,
tanto, tanto ruido.
Tanto ruido y al final...
Tanto ruido y al final...
Tanto ruido y al final
la soledad.
ruido de tijeras,
ruido de escaleras
que se acaban por bajar.
Mucho, mucho ruido,
tanto, tanto ruido.
Tanto ruido y al final...
Tanto ruido y al final...
Tanto ruido y al final
la soledad.
La Veritat!
La veritat no està en les coses, sinó en el que diem de les coses. Les coses no són ni veritat ni mentida, simplement són.
Ara està prou de moda sentir “no hi ha veritats absolutes”. El primer que hauriem de preguntar a qui diu això és si també val per al que acaba de dir, perquè significarà que el que ha dit tampoc és veritat. I no dir la veritat quan es pretén dir-la és una burrada. En alguns àmbits sí que hi ha veritats absolutes, és a dir, que es poden distingir clarament de l’error o la mentida; Per exemple en matemàtiques 2 + 2 = 4. El problema de les matemàtiques és que no pertanyen al nostre món, són una construcció ideal, per això allí sí que les veritats són absolutes (i no totes, com han demostrat alguns matemàtics del segle XX).
Per a les coses del nostre món la veritat no és tan fàcil. La millor manera d’assegurar-se la veritat és adonar-se que mai pot ser d’un mateix. És a dir, si la veritat és la meva veritat, segur que no val res. Si dic “a Tortosa el sol surt pel Coll de l’Alba i es pon pel Port” això és veritat no perquè ho digue jo o sigue la meva veritat, sinó precisament perquè ho pot dir qualsevol. Per als antics grecs el contrari de la veritat era l’opinió. Avui en dia es promociona molt que cadascú tingue la seva opinió. És una trista manera de que hom s’aferri a una identitat il.lusòria –individual o col.lectiva- que, quan més carregada de personalitat i opinió, més ens desconnecta d’allò comú entre els éssers humans i que només en comú es pot realitzar. Encara són més tristos els intents d’imposar als altres la veritat pròpia, doncs com ja hem dit, com més pròpia sigue la veritat, menys valuosa serà. Com deia Antonio Machado:
¿Tu verdad? No, la Verdad,
y ven conmigo a buscarla.
La tuya, guárdatela.
"Només sé que no sé res": i és que, que podem considerar veritat, si els nostres ulls no ho han vist. Moltes vegades vivim dels ulls, l'imaginació, les mentides dels altres. Ens modifiquen el nostre pensament i ens anulen la capacitat d'opinar personalment. Diem el que diuen, creiem que és la veritat, certament no hi ha cap veritat, si més no, és el que ells pensen que és una part de la realitat. Divisió d'opinions, punts de vista diferents, política, societat, entorn i pensament. Què és veritat?
Marc Salicrú
Moments de Reflexió
SomGentFilosofs ens hem decidit a resumir de manera No tradicional, a l'ésser humà. Un lavabo i una tassa freda, que en certs moments ens ofereix un bon lloc per poder-hi reflexionar. Nosaltres en som fans d'aquest mètode i per això d'una manera alternativa i més creativa ens hem disposat ha definir-nos!
Esperem que us agradi!
Marc Salicrú
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
